 |
en altres paraules el bloc
Sants
05/09/2010
|  Ahir es va fer la inauguració el nou Casal Independentista de Sants “Jaume Compte”, després de vint anys de rodatge i havent passat per dos altres locals torna a estrenar instal•lacions, i aquest cop d’espai no en falta. Van ser dues hores de cançons en un ambient proper i distès, amb alguna que altra col·laboració improvisada al micròfon per cantar-ne de Silvio i d'Ovidi. Aquesta setmana, amb la companyia d’en Pep Antoni Roig, tornarem a rodar el recital poètico-musical “Cròniques de la cinquena crònica”, serà per l'11 de setembre a Tarragona, que enguany en farem una de bona, us en parlaré en els propers dies. Bona setmana! Propers concerts: 10 de setembre: Sabadell, 19.00h, plaça del Gas Dissabte 11 de setembre: Tarragona, 13.30h, plaça de les Cols, espectacle "Cròniques de la cinquena crònica" Dissabte 11 de setembre: Pla del Penedès, 19.30h, plaça font de l'Esteve, espectacle "Cròniques de la cinquena crònica" |
Us perdreu l’Alplec del Camp?
20/08/2010
|  Aquest cap de setmana celebrem la tercera edició de l’Aplec del Camp, una iniciativa que pretén potenciar la cultura popular així com donar a conèixer les diferents realitats socials de les comarques del Camp. Enguany tindrà lloc a Vilallnoga del Camp des d’avui fins diumenge. Comptem amb zona d'acampada, accés a la piscina municipal, dinars i sopars populars, cercavila, correfoc, tallers i concerts (Cesk freixas, Pepet i Marieta, Extracto de Lúpulo, ...). Si voleu xafardejar una mica el programa d'activitats, cliqueu aquí.Si encara no teniu plans per aquest cap de setmana, ja ho sabeu, us esperem a Vilallonga del
Camp! |
"La poesia és una arma carregada de futur"
18/08/2010
|  Primer van agafar els comunistes,
i jo no vaig dir res perquè no era comunista.
Després es van endur els jueus,
i jo no vaig dir res perquè no era jueu.
Després, van venir a buscar els obrers;
no vaig dir res, perquè jo no era obrer ni sindicalista.
Més tard es van ficar amb els catòlics,
i no vaig dir res perquè jo era protestant.
I quan, finalment, em van agafar a mi,
ja no quedava ningú per protestar.
Martin Niemöller
Basant-se en l’estructura d’aquests versos, un amic i company de Tarragona ha fet una versió lliure que no em puc estar d’adjuntar-vos:
Quan els francesos van venir i van segar Pirineu enllà,
vaig guardar silenci perquè jo era de Catalunya i no parlava rossellonès.
Quan un senyor de Ferrol va conquerir unes illes,
vaig guardar silenci perquè jo era de Catalunya i no parlava balear.
Quan van venir i digueren que aquella franja era aragonesa,
no vaig protestar perquè jo era de Catalunya i no parlava occidental.
Quan van venir uns “entrajats” i van dir que allò ja no era un país sinó una comunitat,
no vaig protestar perquè jo era de Catalunya i no parlava valencià.
Quan van arribar uns blaveros, cridant “Tarragona capital provincial”,
ja era tard i aquells parlars ja no existien
Marc Ferré |
|
 |
|
